És tan curiós, sovint pensam que ho sabem tot de nosaltres… que res ens pot sorprendre, que anem on anem podrem seguir duent la nostra capa protectora… a vegades em sent així, sobretot quan calcul la meva vida, quan l’orden sobre suposats fonaments del que ha de ser, però oblit el destí. Així me sent…

He pensat, en aquest viatge que anomenem vida, ja podriem ser feliços i acceptar-ho tot des del primer moment. Però supòs que així no hi hauria res a recordar. Jo tanc els meus ulls ara per veure–hi millor per dintre, i vislumbr la cabra a sobre de la muntanya amb el cel blau. Així és…

M’agrada la sensació de deixar d’intentar convèncer a algú, confiar en que entendrà el que jo trob valuós al seu moment. Ningú no necessita ser salvat, jo tampoc. I tot és un regal. Darrerament veig més bellesa en la ciutat, ja me fix més en aquelles coses que realment vull veure, i menys en aquelles…

Contradictòriament, a la nostra societat on la majoria de coses que feim estàn condicionades o orientades cap als diners, alhora moltes persones tenen la sensació de que els diners o lo material és una dimensió “poc pura”, i que tot el dolent és culpa dels diners. Això amb l’argument de que si no hi hagués…

Quants somnis tenim dins un calaix?•Tot semblava ser la calma,com si no hi hagués altre lloc on anar, però tot i així, estava corrent cap enlloc.

Ja fa molt temps que em vaig plantejar escriure aquest article, però alguna cosa em returava perquè crec que és un tema que xoca molt amb la forma que hem tengut de construir els conceptes “femení-masculí” recentment. També xoca amb moltes branques del feminisme actual, que cada dia s’accepta més de forma inconscient , sense…

Hola a tots i totes! Feia molt que no escrivia un post nou, però ara amb aquestes renovacions de la web m’agradaria donar-li més vida. Aquest any ha estat especialment reflexiu per a mi, i me’n alegr de que la situació actual m’hagi ajudat a calmar el meu ritme diari… Però no venc a parlar…

Mir per la finestra i veig un gall que mou les ales, però no s’enlaira. El sol del capvespre banya les fulles, i una cortina de fum de coses que crema el veí, impregna l’aire. Han estat dies estranys, dies, altre cop, d’introspecció. Amb aquest confinament més mental que físic, ja que les amigues passen…