Nada Si yo no hago nada, no va a pasar nada. Nada es lo que en mi extraño. Nada es una conjetura. Ardiente de deseo.

FERIDA M’agaf una vida i la moc fins al final. Tu no saps el que vull dir. Juguem a joc, un joc de mal perquè amb farina t’embrutis els dits o amb l’agulla te’ls punxis.

Em trasllad a Rússia, davant l’olivera de ca sa meva repadrina, que és petita, perquè només té uns anys de vida. La van sembrar en honor a la mort del repadrí Seryója. Vaig recordant que davant l’olivera em passeig, un capvespre, i veig vaques a pocs metres de jo, les aniria a tocar però no…

La terra és roja, i els capvespres d’hivern, plens de núvols mesclats amb olors de plantes del camp… Els caragols surten a passejar les nits d’octubre, s’acumulen davant de casa, com si tinguessin intenció de fer-te més ganes d’agafar-los.