Em trasllad a Rússia, davant l’olivera de ca sa meva repadrina, que és petita, perquè només té uns anys de vida. La van sembrar en honor a la mort del repadrí Seryója.
Vaig recordant que davant l’olivera em passeig, un capvespre, i veig vaques a pocs metres de jo, les aniria a tocar però no m’atreveixo.
Entr ràpidament al jardí per la porta de fusta turquesa, fermat amb una cadena llarga, hi ha el nostre ca Shàrik; que vol dir pilota o globus. Pass ràpidament per la vorera perquè no se’m tiri a sobre; ja que es molt gros, i corr cap a la taula que hi ha davall la vinya.
Fix la mirada a la finestra de ca sa repadrina, que dona a sa cuina. Sempre està cuinant qualque cosa i té unes teles blanques brodades al vidre, que no deixen veure tota l’escena.
Pens amb el bo que és el seu menjar i entro a casa, deixant les sabates a la primera habitació, (que només es per a les sabates, és obscura i fa olor a catifes d’hivern).
La porta de fusta vella s’obre amb dificultat, però ho aconsegueixo. i allà, la flaire d’ous bollits m’envolta. Obro la gelereta petita i antiga (la primera), perquè en té dues, i agaf un suc.
Davall la gelera sempre hi ha pantufles per jo, les compra al mercat del poble per menys de 300 rubles.