Contradictòriament, a la nostra societat on la majoria de coses que feim estàn condicionades o orientades cap als diners, alhora moltes persones tenen la sensació de que els diners o lo material és una dimensió “poc pura”, i que tot el dolent és culpa dels diners.
Això amb l’argument de que si no hi hagués diners, no existirien els problemes al món, ni tampoc la pobresa. Que si no els tenguéssim, seriem més “bones persones” o ens comportariem de forma més autèntica i lliure.
Però anem a pensar-ho de la següent forma: imagina que vius en un món on els diners no són un problema, ni tan sols un tema de conversa, simplement tothom es mou per les seves sensacions i desitjos. Seria un món preciós veritat? Doncs precisament aquí és cap on anam, però el problema és que no hi podrem arribar fins que HAGUEM ENTÈS la llissó dels diners i de tot lo material. I què significa entendre els diners? Doncs aprendre a relacionar-nos bé amb ells, a manejar-los, a sentir-nos mereixedors d’ells. Perquè al fons el que representen és “valor”. Incloent el valor que ens donam a nosaltres mateixos, al nostre temps…
En realitat, és un regal que existeixin els diners perquè són una forma física (per tant molt més fàcil i manejable) d’entendre les dinàmiques del valor. Si no existíssin, encara estariem a l’Edat Antiga, fent malabars per intercanviar trenta ous per dues gallines, o un porc per una cabra, tot molt menys pràctic, i que ens duria molt més temps. Ara, gràcies als diners, no ens hem de preocupar d’això, ni tampoc limitar-nos a fer una feina concreta, ja que poden venir de moltes bandes.
I els diners ens toquen la fibra no pel fet de que existeixin, sinó per totes les limitacions i falta de valor personal que sentim a dintre, pel qual ens demanam “per què ells sí i jo no?” “es que sóc pitjor que les persones que tenen diners?” “es que no me’ls mereixo?” I la resposta és no, simplement els has d’aprendre a usar i relacionar-te amb ells, igual que un nin petit ha d’aprendre a anar en bicicleta.
Perquè en realitat tu ja tens “molts més diners” del que penses (allà on vius, les possibil·litats que t’ofereixen els teus amics, els regals, etc) tot això ja són diners, no només els paperets amb xifres o els números del teu banc. Simplement es tracta d’expandir això.
I tot comença per permetre’t desitjar-los. Sense pudor.