Quants somnis tenim dins un calaix?
•
Tot semblava ser la calma,
com si no hi hagués altre lloc on anar, però tot i així, estava corrent cap enlloc.
Fins que un dia els peus em van dir basta, tu no vas cap aquí, i vaig veure la veritat.
On podria haverme decepcionat de l’autoengany altre cop… però vaig pujar sobre d’un núvol per aixecar-me i obrir el calaix.
On resultava que havia guardat tots els meus somnis, els vertaders somnis que em durien el goig de viure.
Havia renunciat a ells sense tan sols adonarme’n, pensant que anava pel meu camí.
Però l’aigua dels meus somnis no ha estat mai casual: són les memòries de les paraules que no he dit, de les coses que no m’he atrevit a afirmar,
i rituals que no he gosat fer, tot per por al meu poder.
I totes aquelles coses que han quedat dins el calaix, ara tornen a ser aquí, i em deman si aquest cop tendré coratge per agafarles, per tirarme al buit que suposa acceptarme.
A mi, que no em puc enganyar.
Jo, que no puc renunciar més al que em pertany.