Hola a tots i totes! Feia molt que no escrivia un post nou, però ara amb aquestes renovacions de la web m’agradaria donar-li més vida.
Aquest any ha estat especialment reflexiu per a mi, i me’n alegr de que la situació actual m’hagi ajudat a calmar el meu ritme diari…
Però no venc a parlar de l’any en sí, sinó d’una revelació que vaig tenir ahir, i m’agradaria compartir amb tots vosaltres:
Crec que el nostre estil, la nostra forma de comunicar-nos i dir les coses, parla de qui som, i a quin punt esteim, i sobretot: de com ens veiem a nosaltres mateixos.
I jo sempre m’he vist com una persona intel·lectual.
I el que m’agradaria exposar avui és que, malgrat la meva part mental és innegable, me’n adon de que m’he tancat a conèixer-me en la meva totalitat, i he reduït la meva personalitat a allò que em feia sentir còmoda. Perquè sempre he pensat que si sóc racional i correcta, rebré més aprovació de l’exterior.
Però aquesta creença, en canvi, ha fet que no em sàpiga relaxar, i moltes vegades, que no em permeti gaudir de la vida.
I crec que tots tenim els nostres propis sabotatges interns, que ens impedeixen realitzar el nostre ple potencial.
Algunes persones busquen el “plaer” constant en lo lúdic, anant de festa, oblidant-se dels seus problemes…
I d’altres, com jo, ens obsessionem amb els problemes, i la vida es torna massa seriosa.
El que vull dir és que la meva experiència recent duent la pàgina de @viva_la_vagina.es com a traductora de la pàgina original @viva-la-vagina, m’ha duit a qüestionar-me si em conec realment, o si el que he fet ha estat construïr-me una imatge del que sóc a partir del que em deien de mi els adults quan era petita… o com em mostrava jo davant ells per sentir-me segura.
I tot això ho he començat a qüestionar i ensumar quan he reconegut que em sentia atreta per un estil més espontani, femení i lluminós d’aquestes pàgines, enlloc d’un estil controlat i mil·limètricament pensat. Me’n he adonat que fins hi tot la meva forma de vestir només representa una petita part de mi, i que m’he limitat durant molt temps a veure’m a mi d’una manera concreta, a percebre’m d’una forma concreta.
I tota aquesta manera de vestir, de parlar, de caminar i mostrar-me al món, sempre ha vengut definida per com em relacionava jo amb mi mateixa: a través de la exigència. Sorprenentment, durant molts anys, he pensat que sabia el que volia, que coneixia les coses que em feien “feliç”, i que objectivament era una persona conscient de si mateixa.
Però me’n he adonat de què, per molt que conegui bé -algunes- parts de mi. No conec la Rita feliç. Conec molt bé la Rita treballadora, la Rita frustrada, la Rita profunda i sumida en els seus pensaments, i també la Rita divertida a estones, però que es recona al sentir-se vulnerable. La que no conec tant, és la Rita que es permet ser sense cap expectativa, la Rita que no té definit un camí racional que seguir, sinó que es guia per allò que li produeix plaer.
I el que estic expressant aquí és molt, però que molt profund per a mi.. Perquè es tracta de descobrir l’ésser que vertaderament duc a dintre.
Amb això, m’agradaria inaugurar una pàgina web més amorosa, més espontània i fluida, sense expectatives, sense estructures massa rígides, sinó feta des del plaer, des de la feminitat i els colors agradables. Des de que no m’he d’excusar ni defensar davant ningú. Ni tampoc definir-me per sentir-me segura. Sóc una ànima lliure i sàvia en moltes coses, i vull que aquest lloc ho reflexi així, sense tantes etiquetes.
Us desig un bon Desembre a tots, vos estim.