-No sé si us passat a vegades, que no sentiu arrel sota els vostres peus… -Sí que m’ha passat, sí, sobretot en dies on tot es mou ràpid, i jo mir cap aquí i cap allà, i tot va de bòlit i la gent espera coses, sent que esperen coses de mi…-Va dir el primer. -Idò a mi em passa cada vegada que surt a comprar, i pens: ai de mi, que sempre vaig amb la cartera justa, ai d’haver de pagar les coses, que ens depara el demà? I si un dia no tenim, i si un dia no hi ha?… -Va exclamar la segona. -Ah sí? Idò a mi em passa més quan sóc a casa, i tot són crits, i no hi ha lloc on senti que puc tornar, després de la jornada, com si no hi hagués un lloc per a mi, i hagués de fer-me’n un al banc del parc o a una entrada, assegut en un esglaó, d’una porta qualsevol, o a sobre l’olivera de la plaça… -Va lamentar-se el tercer. -Doncs a mi no em passen cap d’aquestes coses, i tot i així hi ha dies que sent que el cos no em dóna per més, que no tenc força, vida, com voleu que us digui…és difícil d’explicar, però més que l’edat, crec que sempre he estat de cama fluixa… -Va dir la darrera. -I esque cap de nosaltres no té arrel! -Van concloure tots plegats.
Però què és l’arrel? Sinó allò que surt del nostre sacre, i ens connecta a la Terra? Què significa realment estar connectat, i per què és important? Doncs tenir arrel és sentir precisament, el dret d’estar aquí, el dret d’existir i de rebre el que un/a necessita. Es tracta del primer dret, la primera connexió, sense la qual no podem mai sentir estabilitat interna ni crear-la a l’exterior, ja que és imprescindible per donar-nos la capacitat d’entrar al món i defensar la nostra individualitat. Per això, i per moltes més coses (com la fluïdesa sexual o econòmica) l’arrel és importantíssima dins les nostres vides.
Però, arribats aquí, direu: què és el que la condiciona? Per què alguns la tenen ben forta i sana, i d’altres en canvi avancen costosament, o amb por al mínim canvi? Doncs hi pot haver moltes raons per aquesta diferència, però les bàsiques es troben en l’entorn familiar, les sensacions s’han viscut durant la pròpia gestació, i finalment els traumes en relació a la seguretat vital a l’arbre familiar. En el moment els tres nuclis estan afectats, és quan la persona desenvolupa un patró físic, conductual o en forma de creença limitant, que fa que li costi més el crèixer, i llavors, per exemple, desenvolupa un mal de cap crònic, que significa un desequilibri entre el cap i l’arrel, o comença a tenir molta por a perdre els diners, pel qual no els sap invertir i al final gasta de forma desequilibrada, o en canvi desenvolupa la creença de que la vida és canviant i de que no et pots “fiar” de les èpoques de felicitat, ja que després vindrà la tormenta.
Aquests només són alguns exemples, però el que més cal tenir en compte és que quan reconeixem això dins nosaltres, és quan que podem començar a sanar la nostra arrel, i veure com, tota sensació de seguretat, estabilitat i abundància en realitat viuen a dintre de nosaltres, i que estan al nostre abast si obrim els ulls. A l’abraçar aquesta premisa, i actuar des de ella en les situacions on abans actuavem des de la por, obtindrem un gran canvi, i un alleugeriment a les nostres vides.