• Neix del buit

    La magia neix del buit. I del buit les idees. No cal parlar si no es sent, no cal escriure si no et surt. Primer, camina. Surt a veure la lluna. Després, camina. Surt a veure el Sol. En un camí o altre, troba el teu consol pendent. Troba allò vertaderament valuós. És fàcil de…

  • El camino

    Si hay algo por lo que lucho, (si es que luchar puede ser algo viable para cualquiera)…eso es la voz. El saber que en este preciso instante lo que se expresa es puro, es auténtico y sin coraza. La certeza de saber que nada más vale la pena en este mundo que compartir sin espejos.…

  • Melancolía (1)

    Quan el vaig veure, sabia que era ell. S’assemblava al del somni, encara que no fós exactament igual. Però a mí això sí que m’era igual i em segueix sent igual avui dia. Hi ha persones, presències, que amaguen magnetisme més enllà de la seva pell.  Record els llamps, els colors, blaus, negres, la melancolía…així…

  • Una sensación de poder

    Era invierno, recién entrado diciembre, y decidí que no cometería otra vez el mismo error. Dejé de lado los cereales en la cocina, me puse la mochila y me fuí bien cargada, como siempre, hacia el Instituto. Por ese entonces aún no había renunciado a llevar 10 quilos en la espalda cada mañana, pero no…

  • Quan em parles

    He estat cercant últimament, i mai he trobat res dins del renou. Et busco a tu, la part de mí oblidada, que ara no arriba ni a record. Et faig patir, quan em tanco a l’habitació quadrada, que m’acompanya inclús quan surto a veure el cel. Les estrelles, la nit, són l’únic que em parla,…

  • Carta “Yo soy…”

    Ejercicio de autoconcepto “Yo soy…” escribes lo que eres y luego le quitas, –o reflexionas sobre– todo lo que pusiste que eres para contentar a tu família, pareja o a la sociedad: Yo soy una persona alegre, jovial, clara, respetuosa, amable, más o menos decidida, enérgica, dedicada bastante al trabajo. Que valora el dinero, más…

  • Impuls i art

    En un dia ennigulat com avui, on sembla que res passa vola per l’aire si és el vent que mou les fulles, i els avions a sobre del cap, em deman per què hi ha coses de les quals tots ens n’adonem tan fàcilment, com la mort d’una reina, l’impacte d’un huracà, o l’estrena d’una…

  • Qui ets?

    A vegades m’he sentit estranya, sola tant en la meva llum i alegria, que pot arribar a asustar a molts, com en la meva foscor, que ve de desconfiar de mí, i pensar que no puc relaxar-me en el riu de la vida.  Ara només vull que em sostenguis. I t’imagin. He somniat amb tu…

  • Tornar a viure sense esforç

    Aquí a Sonamagat tenc més ganes d’escriure. L’aire que es respira, fresc i ple d’històries d’animals o insectes, em fa recordar els moments on viviem aquí tot l’any, a la casa gran. El nisprer sempre serà l’arbre que ho representi, i la figuera la que respongui per l’hivern. Però ara és estiu, i malgrat no…

  • Cesa la culpa

    Hay una parte de nosotros. Una parte de mi ser…Que siente culpa. Y la culpa, cómo el mayor de los pesos. Cómo el mayor de los pecados, me arrastra contra el suelo. Aplastándome la cara. Tiñiéndome los ojos de azul, un azul de plomo, que me rinde. La culpa en el fondo, la miro, y…