A vegades m’he sentit estranya, sola tant en la meva llum i alegria, que pot arribar a asustar a molts, com en la meva foscor, que ve de desconfiar de mí, i pensar que no puc relaxar-me en el riu de la vida.
Ara només vull que em sostenguis. I t’imagin. He somniat amb tu vàries vegades ja, des de que es va obrir el portal. Somnio amb tu i penso: per què no puc sentir-te aprop de dia? Només de nit… quan el meu inconscient es comunica i m’aporta el masculí que sent que em falta integrar.
Abans en lleó, avui en home. Sent la teva presència quan el meu cos està tombat i sense moviment, assumint un profund somni.
Allà, batega el meu cor, i segurament expresso alguna cosa.
Qui ets? D’on véns? Em demano si serà de nit o de dia, que trobaré la resposta.