FERIDA

M’agaf una vida i la moc fins al final.

Tu no saps el que vull dir.

Juguem a joc, un joc de mal

perquè amb farina t’embrutis els dits

o amb l’agulla te’ls punxis.

Em trasllad a Rússia, davant l'olivera de ca sa meva repadrina, que és petita, perquè només té uns anys de vida. La van sembrar en honor a la mort del repadrí Seryója.

Vaig recordant que davant l'olivera em passeig, un capvespre, i veig vaques a pocs metres de jo, les aniria a tocar però no m'atreveixo.

La terra és roja, i els capvespres d’hivern, plens de núvols mesclats amb olors de plantes del camp… Els caragols surten a passejar les nits d’octubre, s’acumulen davant de casa, com si tinguessin intenció de fer-te més ganes d’agafar-los.